I per fi, va arribar la cursa de les curses d'aquesta tardor...
D'ençà que vaig fer la primera marató, el març a Barcelona, l'objectiu com a corredor popular estava marcat, i és que havent quedat tant a prop de les 3 hores (3h 02m 20s), havia d'intentar baixar d'aquest temps. Així és que, després de veure que per dates i per logística la marató d'Amsterdam podia ser una bona ocasió, m'hi vaig inscriure i em vaig començar a preparar. El planning d'entrenament que vaig mirar de seguir va ser el publicat a la pàgina web de la marató de BCN per aquells que pretenen baixar de les 3 hores: Planning sub-3h
El vaig mirar de seguir tant com vaig poder, amb algunes aturades obligades per problemes de salut (trencament fibrilar del bessó esquerre de finals de juliol) o vacances (durant el mes de setembre).
Ara, però ja em trobava a pocs dies de la cursa: dijous i divendres de descans (que bé que van aquests dies!) i dissabte a rodar durant 25 minuts pel l'Amstel (per on també correria l'endemà) i 3 sèries curtes de 100 mts. en progressió. Ja estava llest!
El diumenge em vaig llevar 3:30 hores abans de la cursa: esmorzar complet (dues torrades amb mantega i melmelada, suc de taronja, muesli, magdalena, iogurt descremat i cafè). Després encara quedava molt de temps per pair el menjar, prendre una dutxa i canviar-me i a les 8:20 vam anar tirant (amb bici, com no!) cap a l'Estadi Olímpic d'Amsterdam, on a les 9:45 s'havia de donar la sortida. Vam arribar una hora abans, així és que encara vam tenir uns 30 minuts per gaudir de l'ambient previ a la cursa i anar a visitar les grades de l'estadi.
 |
| La Marta i jo a l'estadi Olímpic |
Després, altre cop al carrer, vaig aprofitar per traurem la roba d'abric que duia, fer una mica d'escalfament i estiraments i menjar un plàtan i un tros de barreta energètica. 10 minuts abans de començar la cursa ja ens reclamaven per entrar a l'estadi per colocar-nos al lloc de sortida. Segons el meu objectiu (baixar de les 3 hores) estava al segon calaix, a uns 15 mts de l'arc de sortida. La música i l'ambient eren emocionants! Finalment, el tret de sortida i a iniciar els llargs 42,195 km.
La intenció era començar conservador i no accelerar-me massa, però com sempre em passa a les curses amb gent, el ritme no només el marco jo, ja que els avançaments i l'ambient fan que constantment estiguis fent canvis de ritme i apretant. La primera mitja va passar força ràpida: 1h 26m 20s (1 minut menys del que havia marcat a Barcelona). Així doncs, estava apretant força. La qüestió era si a la segona mitja podria mantenir aquest ritme (segur que no) o, com a mínim, fer que no hi hagués tanta diferència respecte a la primera mitja com ja em va passar a Barcelona.
 |
| Corrent pels carrers cèntrics d'Amsterdam |
La mitja marató estava a la tornada de l'Amstel cap al centre d'Amsterdam, i poc a poc se'm va anar fent més dura la marxa. Cap el km. 32 les cames ja van començar a notar els kms. i per força vaig haver d'anar baixant el ritme. Tot i això, vaig poder aguantar-lo força bé i continuar el camí cap a la meta amb força dignitat. Cap el km. 37 tornàvem a creuar el VondelPark per segona vegada i a la sortida ja creuàvem l'arc del darrer km, pel qual vaig passar quan el cronòmetre de cursa em marcava al voltant de les 2h i 54m. Amb l'arribada tant propera i amb l'objectiu de baixar de les 3h gairebé a les mans, les meves cames encara van voler fer un darrer esforç i van incrementar una mica el ritme.
Finalment, ja estava altre cop a l'entrada de l'estadi. La gent animant i fer els darrers 200 mts. per la pista d'atletisme van ser una sensació única. Impensable no acabar amb un darrer esprint per deixar el registre en 2h 58m 26s. Havia rebaixat el meu temps de Barcelona'10 en gairebé 4 minuts i d'aquesta manera havia pogut baixar de les 3 hores en la meva segona marató.
Com tot objectiu a la vida, val un esforç, però quan aquest s'assoleix la recompensa és molt gran. Tal i com la Marta m'havia dit feia dos dies, la vida és un moment d'inspiració (en aquest cas, fixar-me l'objectiu de baixar de les 3 hores) i molts moments de transpiració (en aquest cas, tots els entrenaments en les situacions més diverses).
Al final, la transpiració havia valgut la pena i la inspiració havia esdevingut real!
Resultats Marató d'Amsterdam (Número de dorsal 233)
